Tens dubtes sobre el VIH?

No hi ha símptomes específics que permetin confirmar l’existència d’infecció per VIH.

Per a la transmissió del VIH s’han de donar tres condicions:

• Presència del virus.
•  Fluïd transmissor: sang, semen, flux vaginal o llet materna.
• Porta d’entrada al torrent sanguini: mucoses (membranes humides que recobreixen àrees corporals no cobertes per la pell: anus, vagina, prepuci) o ferides.

El risc augmenta amb presència d’altres ITS.
Aquestes són les pràctiques de risc (en grau de perillositat descendent):

• Penetració anal receptiva.
• Penetració anal insertiva.
• Penetració vaginal receptiva.
• Penetració vaginal insertiva.
• Sexe oral insertiu.
• Sexe oral receptiu.

Sí, sempre que s’utilitzi de forma correcta i sistemàtica en totes les relacions amb penetració.

Cal interrompre la penetració i substituir el preservatiu.

Es recomana realitzar una prova de VIH i altres ITS.

• Sexe oral:
  Risc mínim d’infecció per VIH (només en boca-penis i en cas d’ejaculació a la boca).
  La presència de lesions a la boca o genives incrementa el risc d’infecció.
  Reducció de riscos: escopir el semen i fer esbandides només amb aigua.
  Per a la resta de pràctiques de sexe oral (cunnilingus i anilingus), no hi ha risc de VIH però sí d’altres ITS: sífilis, gonorrea, hepatitis B, herpes o condilomes (per a ambdues persones).
• Masturbació mútua:
  No hi ha risc. La pell és una barrera eficaç.
• Fist fucking (introducció de la mà a l’anus):
  Existeix risc si hi ha alguna ferida a la mà.
  Reducció de riscos: fer servir guants de làtex i lubricant.
• Joguines sexuals:
  Intercanviar joguines usades per a la penetració (anal o vaginal) es considera pràctica de risc. Reducció de riscos: posar un condó a la joguina cada vegada que s’introdueixi en una persona diferent, o que cada persona utilitzi la seva pròpia joguina.
• Sexe en grup:
  Utilitza un condó per a cada cul, vagina i penis.
• Pràctiques BDSM:
  És fonamental arribar a acords i respectar-los. Els objectes que produceixen sagnat (fuets o flagells) comporten risc de transmissió del VIH i de les hepatitis B i C. Reducció de riscos: netejar bé els objectes abans de cada sessió, o que cada persona utilitzi els seus propis objectes.

• Ferida en contacte amb fluïd transmissor:
  Si la ferida està cicatritzada, no hi ha risc. Hi hauria una remota possibilitat d’infecció en una ferida oberta, com a via d’entrada a l’organisme i en funció de la profunditat de la ferida, del fluïd transmissor i del temps de contacte.
• Transfusió:
  A l’Estat espanyol actualment no hi ha possibilitat d’infectar-se a causa d’una transfusió.
• Convivència amb una persona amb VIH:
  La convivència diària no comporta cap risc (compartir menjar, dutxa, abraçades, suor…).
• Transmissió vertical (mare-fill):
  Si la mare està en tractament no hi ha risc d’infecció per a la criatura.
• Pot reinfectar-se una persona amb VIH? Sí, quan una persona amb VIH s’infecta amb una altra variant del VIH (reinfecció o superinfecció)

• Prova ràpida del VIH (Combo de quarta generació).
  Es realitza amb una petita mostra de sang que obtenim amb la punxada d’una llanceta i que dipositem en una banda reactiva.
  El resultat apareix passats 20 minuts. Detecta els anticossos del VIH i l’antigen p24 (una proteïna del VIH).
• També oferim la prova de la sífilis i la de l’hepatitis C.

És el temps necessari que ha de transcórrer entre la situació d’exposició i la prova perquè el resultat sigui concloent. 

• VIH: 3 mesos (anticossos); entre 12 i 26 dies (antigen p24).
• Sífilis: 45 dies (anticossos).
• VHC: 40 dies (anticossos).

• Per al VIH i la sífilis no cal esperar: pots venir a l’entitat on valorarem la millor opció i farem la prova ràpida per descartar infeccions anteriors.
• També pots anar al teu centre d’ITS de referència.
• Per al VHC cal programar cita quan hagi passat el període finestra. 

Les proves les promociona el Departament de Salut, la sensibilitat és del 99,3%, i l’especificitat, del 99,8%. 

Un resultat negatiu no necessita confirmació posterior; un reactiu, sí. En tots els casos cal confirmar el reactiu amb una prova que es diu Western Blot.

Sí, si has tingut una pràctica sexual no protegida amb penetració vaginal o anal.

Conèixer el resultat et permet beneficiar-te d’un tractament eficaç que millora la qualitat de vida, augmenta la supervivència i contribueix a la prevenció.

No, no has de venir en dejú. Només extraiem una gota de sang.

No, no s’ha detectat que la presa de medicaments pugui alterar el resultat de la prova ràpida del VIH.

• Analítica en sang.
• Farmàcia: venen l’autotest del VIH, i algunes farmàcies realitzen la prova ràpida.

És la quantitat de virus en sang d’una persona amb VIH. 

Aquesta quantitat es mesura mitjançant una anàlisi de sang específica i s’expressa a través del nombre de còpies del virus per mil·lilitre en sang. Serveix per saber si el tractament està funcionant i per conèixer l’estat de la infecció. 

Quan el tractament antiretroviral és eficaç, la càrrega viral es pot reduir moltíssim; tant, que els instruments per mesurar-la poden no detectar-la (per sota de les 50 còpies). 

Quan això passa, es diu que la infecció és indetectable. Quan la càrrega viral és indetectable no hi ha possibilitat de transmetre el VIH.

És una mesura de prevenció per evitar la infecció per VIH després d’una possible exposició al virus. 

Consisteix en un tractament amb fàrmacs antiretrovirals durant 28 dies.

S’ha de començar tan aviat com sigui possible (preferiblement en les 4 primeres hores i sempre abans de les 72 hores).

Per prendre-la cal dirigir-se a urgències, on cada situació serà analitzada individualment.

Estratègia preventiva que consisteix en l’ús combinat de la presa d’un antiretroviral juntament amb l’ús del preservatiu, si es vol protecció òptima. 

Es requereix un seguiment mèdic, fins i tot abans de prendre-la, en particular per la necessitat de realitzar diverses proves prèvies (VIH, hepatitis B i altres).